A mesura que les tensions entre els EUA i l'Iran continuen augmentant, l'estret d'Ormuz, una de les rutes de transport d'energia i mercaderies més valuoses estratègicament del món, s'enfronta a una crisi de disrupció sense precedents. Després dels darrers atacs militars dels EUA contra llocs de llançament de míssils iranians i objectius navals prop de l'estret d'Ormuz, aquesta artèria marítima, que transporta aproximadament una cinquena part del comerç mundial de petroli, gairebé s'ha aturat. Les ones de xoc que ha generat van molt més enllà del mercat energètic, i s'estenen al llarg de la complexa cadena de subministrament global fins al transport marítim, la indústria manufacturera i fins i tot a les taules dels sopars.
Del 19 al 20 de març, hora local, les operacions militars dels EUA a l'Orient Mitjà es van intensificar significativament. El Comandament Central dels EUA va anunciar explícitament que les forces nord-americanes estaven destruint objectius navals iranians que amenaçaven l'estret d'Ormuz i els vaixells internacionals propers. Simultàniament, els mitjans de comunicació nord-americans van revelar que el Pentàgon està planejant una operació encara més agosarada: una 31a Força Expedicionària de Marines dels EUA d'aproximadament 2.200 efectius està de camí des del Japó cap a l'Orient Mitjà a bord d'un vaixell d'assalt amfibi, que s'espera que arribi en una setmana. Aquesta força es podria utilitzar per prendre l'illa de Kharg, la base d'exportació de petroli cru més gran de l'Iran, com a palanca per obligar l'Iran a obrir l'estret d'Ormuz.
Aquesta acció militar es produeix en un context d'intercanvis mortals entre Israel i l'Iran. El primer ministre israelià, Netanyahu, va reconèixer els atacs aeris contra jaciments de gas iranians, però va declarar que "compliria" la demanda del president dels Estats Units, Trump, de "suspendre" més atacs aeris contra instal·lacions energètiques. Tanmateix, la participació directa de l'exèrcit nord-americà indica que, fins i tot amb una lleugera relaxació dels bombardejos contra les instal·lacions energètiques, el joc militar sobre les rutes de navegació tot just ha començat. L'excomandant del Comandament Central dels Estats Units, Frank McKenzie, va declarar sense embuts que ocupar o destruir l'illa de Kharg causaria "danys irreparables" a les economies iranianes i mundials. Per a la indústria naviliera mundial, l'estat actual de l'estret d'Ormuz ja no és d'"alt risc", sinó un "bloqueig" de facto.
En primer lloc, hi ha el cost descontrolat de les assegurances. Amb els freqüents atacs a vaixells mercants i les baixes entre la gent del mar, moltes institucions d'assegurances han cancel·lat o restringit severament els serveis d'assegurança per a rutes relacionades. En resposta,Globalinkha llançat una política preferencial d'oferir assegurances gratuïtes. Per a informació específica, consulteuGlobalink.
En segon lloc, el tancament de l'estret d'Ormuz afecta molt més que només els dipòsits de combustible dels cotxes. L'economista premi Nobel Joseph Stiglitz va descriure la situació com "llançar una granada" a l'economia mundial. El dia 20,Trump pressiona per a la "desescalada" mentre el petroli puja els 120 dòlars.
Tant si es tracta de l'amenaça de l'exèrcit nord-americà de confiscar les illes com del pla de "taxes" de l'Iran, ambdues coses indiquen que la reobertura d'aquesta vital artèria marítima mundial encara està molt lluny. Fins que els trets no disminueixin, la cadena de subministrament mundial només pot suportar en silenci el dolor prolongat d'aquest "bloqueig arterial".
Data de publicació: 20 de març de 2026
